Txarango

Txarango és un grup de música contemporània, format a Barcelona l’any 2010.

El grup té actualment 8 membres:

Alguer Miquel (Veu), Marcel Làzara (Veu i guitarra), Sergi Carbonell (Piano), Joaquim Canals (Bateria), Àlex Pujols (Baix), Pau Puig (Percussió), Ivan López (Saxo) i Jordi Barnola (Trompeta).

La seva música és una Fusió musical amb varis estils de música, com ara el reggae, el dub, el latin, el pop i salsa. La seva música i les lletres destaquen per anar totes relacionades amb el món del circ i dels pallassos (clowns, com diuen ells).

La banda té els orígens l’any 2006, en un pis d’estudiants de Barcelona, on vivien junts el cantant (Alguer Miquel), el guitarrista (Marcel Làzara) i el teclista (Sergi Carbonell) del grup. Inicialment feien música al carrer, amb gent que venia de tot el món. En Marcel (guitarrista), hi participava tocant un instrument que es diu Charango, nom que va agafar el grup (Txarango), quan més tard va arribar als escenaris.

Un Charango

El debut del grup al escenaris va ser l’any 2007 quan van actuar am “La Pegatina”, en un concert en el que es van exhaurir totes les entrades. Després d’aquest concert i d’enregistrar un CD amb 7 temes, el grup es dissol per seguir la seva carrera per separat.

El 2010, els tres amics decideixen començar un nou projecte. Abans de començar a escriure les cançons, ja tenen clar que volen que les seves lletres parlin d’un món imaginari propi. Troben la inspiració en la vida nòmada dels artistes de circ. Decideixen que les lletres parlaran de Clownia, un lloc màgic on van a parar tots els artistes de carrer.

Amb uns quants membres afegits als tres músics, el grup enregistra el seu primer senzill, amb dos temes: Nits amb Txarango i Vola. Cançons amb les quals fan la seva primera gira amb nom de “Welcome to Clownia”. Durant la gira van fer 50 concerts, i els van veure 40.000 espectadors.

L’any 2012, Txarango publica el seu primer disc “Benvinguts al llarg viatge”, amb 13 temes i una nova versió de “Vola”. I el 16 de febrer el publiquen a la seva web, on amb 24 hores més de 5.000 persones es van descarregar el disc.

El més de març, Txarango es converteix en el primer grup sense disc físic en sortir a la portada de la revista “Enderrock”. Llavors arriben a un acord amb la discografia DiscMedi i publiquen el disc.

El primer concert de la gira, amb grans elogis a la premsa, coincideix amb Sant Jordi, on TV3 i Catalunya Radio utilitzen el seu gran èxit, “Amagada Primavera”, per les falques.

També a TV3, Txarango participa l’any 2012 a la marató, amb una versió en català de la cançó Human, amb nom Som Persones.

Finalment Txarango ha guanyat aquest any 2012 el premi Enderrock de crítica al grup revelació.

http://www.enderrock.cat/noticia/7652/revelacio/diu/txarango

La cançó de Txarango que he decidit analitzar és Vola, de la qual tenen dos versions, una del disc Welcome to Clownia i l’altre de Benvinguts al Llarg viatge. He triat aquesta cançó perquè m’agrada ja que és alegre i musicalment està molt ben trobada. També penso que està bé fer aquesta, perquè si n’han fet dos versions per a alguna cosa serà.

Lletra cançó: http://www.viasona.cat/grup/txarango/welcome-to-clownia/vola

Aquesta cançó parla d’un noi que fa cosses impossibles (segrestar el sol, robar la màgia d’un circ...) per poder estar amb una noia que no està amb ell, com es pot veure a la tercera estrofa, que diu “he traficat amb l’enyorança”. Ens diu que el noi somia amb la noia i en marxar amb ella i en un llarg viatge. Explica que encara que el noi no aconsegueixi “rescatar” a la noia que tornarà a buscar-la un altre cop.

Aquesta cançó té tres estrofes, i al final de les dues primeres, es repeteix un tros que podríem dir que és la tornada. La cançó no té rima ni mètrica regular.

Juga molt amb les personificacions, ja que n’hi ha moltes: “espeteguen els balcons”, “valls adormides”, “nit descalça”, “s’han apagat mil i una nits” (també és una hipèrbole), quan diu que ha segrestat el sol ja que no es pot, “tantes vegades pot morir ell com néixer del mar (referint-se al sol), i “tret del camí” ja que no es poden treure cosses d’un camí. Hi ha varies polisíndetons, a la primera i segona estrofes, els versos que comencen per “he” i “que”. Hi ha una gran hipèrbole a la tornada al quart i cinquè versos. També hi trobem dues enumeracions, una al segon vers de la segona estrofa, i un a la tercera estrofa en els dos primers versos. Finalment hi ha una sinestèsia que es repeteix a la primera i a la segona estrofes que diu “Mal temps i fred”.

                                                                                                                  Arnau Villà Martí